Dijous 1 de juny

Castroponce. Teoría y praxis para una vanguardia del siglo XXI neix des d’una hibridació entre la performance, el pallasso i la filosofia, d’exposar els llocs comuns de Teatre i Política, i els seus conseqüents frecs, usos mutus i derives. La recreació d’un suposat simposi en una minúscula població de l’Espanya buidada és el pretext que arma el dispositiu: un monòleg nu en què l’actor dóna vida a tot allò que s’ha dit i esdevingut en aquella trobada fent visibles totes les eines teatrals i així, abans de res, exalçar les virtuts de l’Art. L’espectacle compleix aquesta tasca ancestral de l’Art de crear mons subtilment idíl·lics i brillants, al marge del que és estrictament històric, per alimentar incondicionalment la imaginació.

Pablo Rosal Abascal (Barcelona 1983) és poeta, dramaturg, actor i director d’escena. Ha creat espectacles com Anita Coliflor (2009), Jo inacabo (2018) o Els que parlen (2020).